dilluns, 9 de març del 2015

S’han pegat dos regatistes, es normal, sempre passa...


S’han pegat dos regatistes, es normal, sempre passa...

Doncs si, aquesta es la opinió d’alguns entrenadors del nostre esport.
Amb aquestes paraules van vindre a parlar amb nosaltres (Comitè de Protestes) després de una audiència per la regla 69 del RRV alguns entrenadors, que evidentment eren del Club d’un dels implicats.
Us poso amb antecedents.
El dissabte, tot esperant la sortida a mar de les proves del dia de la regata de nivell 3 al Club Nàutic Premià, dos participants es van barallar fins que un d’ells va donar un cop de puny a l’altre fent-l’hi rajar sang del nas.
A ultima hora del dia, ens va arribar la informació del fet per part d’un membre de la organització.
Automàticament ens vàrem reunir el Comitè de Regates i Protestes per prendre decisions al respecte d’un fet que ens va semblar molt greu.
A l’endemà, diumenge, es va obrir una audiència per la regla 69 a ambdós regatistes. A la Audiència es va autoritzar la presencia dels seus entrenadors.
Una vegada finalitzada la Audiència, un dels entrenador va voler negociar la proposta de resolució del Comitè, fet que ja de per si ens va sorprendre.
Una vegada finalitzada la Audiència una entrenadora es va acostar a comentar que creia que “és un fet normal” el que havia passat i que passa habitualment.
Senyores i senyors entrenadors, tècnics, monitors.... de qualsevol esport, vostès son responsables de la formació i educació en valors del esportistes, mes enllà del propi esport.
I això no ho dic jo, ho diu la llei, però crec molt trist tindre que recorre a la llei per una qüestió de les mes fonamentals normes de convivència.
Els primers en cridar l’atenció i en enviar cap a casa als regatistes tenen que ser els propis entrenadors en contes de intentar defendre ijustificar la seva actitud o voler renegociar els acords i plantejaments del Comitè de protestes.
Un Comitè que hauria de reunir-se per dirimir temes merament esportius i en cap cas de actituds que s’aparten i molt del civisme i bones formes a convivència.
Si aquests “esportistes” son els campions de demà, assessorats per aquests “tècnics” , o marxen ells o marxo jo, però no vull sentir me identificat amb gent que considera la violència com un fet normal dintre d’un àmbit esportiu i, sobretot, educatiu. I que om tingui present que allà on jo sia i m’assabenti d’un acte greu com aquest o altres, actuaré en conseqüència!!!!
Per acabar, el mes indignant no és ansí la baralla, per això estem tots dintre del marc d’educadors , primaris i secundaris..., el mes indignant és el passotisme, permissibilitat ... de actors que tindrien que gestionar aquestes actituds abans de que es produeixin.

3 comentaris:

  1. No pots tenir mes rao. Soc pare de dos regatistes. Crec que fins i tot la sancio podria tranquilament podria haber estat mes contundent sense cap problema. Des del Masnou un grapat de pares precisament estavem organitzant-nos per retornar a aquest esport la dignitat que li correspon especialment si els que competeixen son nens. Per a nosaltres es molt mes important fer persones que regatistes d'elit. Sent rl nostre sincer suport en aquesta questio

    ResponElimina
  2. Tota la raó del món. Justament aprofitaré aquest fet per fer un reclam a tots els entrenadors, pares i a la FCV per tal de que aturem aquests comportaments que es donen per desgracia en les regates d'optimist. Per sort a les regates de nivell 3 de la zona sud no ens hem trobat en baralles o insults, sinó mes aviat un ambient festiu i amb regatistes amb ganes d'aprendre i gaudir de la vela. Tot i així m'agradaria dir que els clubs petits, com en el nostre cas Coma-Ruga, que lluitem per transmetre els bons valors de l’esport als nostres regatistes, després un cop arriben a les regates de G2 i G1, es tiren enrere i perden les ganes de participar en les competicions. I sabeu perquè? Perquè “els nens em criden i insulten". Realment volem això? Realment volem que els que guanyen o surten millor son aquells que cridant i insultant aconsegueixen la millor posició a la sortida? On han quedat els valors de “fair play” de l'esport? Crec que hem de posar fi a aquests comportaments i que tant des dels entrenadors com des dels comités de regates es sancionin severament aquestes actituds, per mi, inacceptables en tot esport i sobretot en nens.

    ResponElimina
  3. Que vergüenza... No lo he visto nunca, y espero no.verlo. Corroboro los dos comentarios anteriores

    ResponElimina